jaume's blog

A la última Audiència Pública del Districte, a mes dels habituals debats tensos entre associacions i veïnes i veïns amb l’administració va passar un fet sorprenent.

Una Associació de Veïnes i Veïns, la del barri de Sant Antoni, va dirigr una queixa per una suposada “ingerència” cap a una altra Associació de Veïnes i Veïns, en comptes de cap a l’administració. Aquesta AVV va ser la de l’Esquerra de l’Eixample, de la que sóc el secretari.

A part de poder (o no) valorar el contingut hi ha el greu fet de fer públic un possible conflicte, sense haver explicat ni posat en coneixement d’aquesta associació, que es podia haver resolt per qualsevol altre via. Són associacions que estan en contacte i membres de les respectives juntes participen conjuntament de molts espais, fins i tot en el que concerneix aquesta queixa. Ens va sorpendre el fet i el lloc. És cert que podia haver hagut algun conflicte, de caire territorial, no ho neguem, però en qualsevol cas ningú s’ha dirigit a l’Associació de Veïnes i Veïns de l’Esquerra de l’Eixample per notificar-ho i poder-ho discutir. En comptes d’això s’ha fet en una audiència pública, que no és ni el lloc ni el moment de formular conflictes interns entre associacions, si no de demanar explicacions a les administracions sobre la seva actuació. Encara estem sorpresos. S’ha optat per un trencament públic, sense cap debat ni diàleg, en un espai no orientat al respecte. S’ha jugat el paper perfecte a dos dies de la reunió de totes les AVV amb el Districte per trencar tota força comú i conjunta, provocant un conflicte que es podia haver evitat.

L’escena que están esperant a l’Ajuntament per dilapidar la cohesió del moviment veïnal està servida, només calia veure la cara amb que es miraven la posterior discussió (fora de l’Audiència Pública) entre totes dues entitats. El paper s’ha fet a la perfecció, l’escenari està muntat i ara els actors ja no pintem res.

Sóc conscient de que no totes les persones de la Junta d’aquesta Associació están d’acord ni amb el contingut de dita queixa, a part que és incoherent amb la mateixa actuació de l’entitat, però a part d’això s’ha d’anar amb compte de què i com es diuen les coses, doncs s’acava fent el paper contrari de les pretensions i objectius que es plantegen públicament.

Passem al contingut, un cop explicada la forma.

Comencem el dia que els mossos d’esquadra desallotgen per la via violenta la Universitat Lliure La Rimaia, centre social per entitats de Sant Antoni i de l’Esquerra de l’Eixample (malgrat està dintre de les fronteres, per 20m del barri de Sant Antoni, i d’aquí ve el conflicte). Aquell matí hi vam assistir un munt d’associacions que donem suport al Centre Social, i a les activitats de La Rimaia, amb una sorprenent absència, l’Associació de Veïnes i Veïns de Sant Antoni, entitat que havia utilitzat l’espai per reunir-se amb altres entitats, i que ha col·laborat amb les persones que hi viuen i hi participen activament en diferents activitats del barri, i el seu compromís ha estat creixent durant tota la seva curta història.

Bé, davant d’aquests fets, que van tenir una cobertura de mitjans àmplia, els periodistes van buscar veus del moviment veïnal i només hi era present l’AVV de l’Esquerra de l’Eixample, amb el seu president, el seu secretari i un membre més de la junta. Aquests periodistes, concretament de BTV van fer una curta entrevista a peu de carrer justament a en Lluís Rabell, president de l’AVVEE, que va exposar el posicionament de la seva entitat, i sempre parlant en nom de la seva entitat (i així apareixia a la titulació de la televisió). Podien haver optat per una altra persona, hi era el President de la Coordinadora Infantil i Juvenil de l’Eixample, per exemple, amb qui no hi hauria conflicte territorial, i no hi va haver aquesta entrevista televisada (que si escrita), hi havia molts altres col·lectius com membres de la FAVB, V de Vivienda i més. Aquest fet ha molestat a l’AVV de Sant Antoni pel fet que a la televisió ha sortit aquesta entrevista, quan els fets passaven al seu barri, malgrat l’abast territorial de les activitats del centre és a tots dos barris.

En tots els dies que han passat des de l’afer aquesta entitat no s’ha posat en contacte en cap moment amb l’AVV de l’Esquerra de l’Eixample, ni per via directa ni indirecta, i en qualsevol cas ha estat el primer cop que aquesta entitat ha dit que no donaven suport a La Rimaia, quan, insistim, han fet activitats DINTRE del centre social, i han preparat activitats de festa major conjuntament, per posar un exemple que coneixem, cosa que encara ens sorprèn més.

En la mateixa Audiència pública, per altres temes, han parlat de la seva Vocalia de Joves, dels quals alguns són membres dels col·lectius okupes que ja no hi donen suport. Acte seguit no han dubtat en riure i intimar amb els dos mossos responsables del Districte, que van apuntar les porres (no les seves, no es van mullar pas, les de la BRIMO…) cap als seus estimats joves.

El que lamento és que aquell matí no estiguéssin defensant La Rimaia al costat de la nostra AVV i hi donin motius de caire moral i legal, que obliden quan han de reivindicar una altra okupació, quan ells eren els joves, de la Casa Golferichs, per evitar el seu derrocament, en exactament els mateixos termes i per les mateixes raons per les que ara existia (i existirà) La Rimaia, La Carbonería i altres centres a tota la ciutat.

I el que demano és una reflexió a tots els membres de la Junta de l’AVV de Sant Antoni al respecte, no només de les incoherències en referència al contingut, si no a les formes i les seves conseqüències. Aquest afer es podia haver resolt de moltes maneres, i aquesta era la pitjor, ja no pel conflicte en si, si no pel moviment veïnal del Districte i les relacions entre AVV de l’Eixample. Si quelcom ha ofès, que és possible, doncs no som perfectes, hi ha deu mil altres maneres de treballar-la, però mai en el terreny on hem d’estar units i fent força cap a la mateixa direcció (i sentit). No nego una possible ingerència, tot i que a nosaltres no ens va semblar una ingerència la okupació de la Casa Golferichs per part de membres de Sant Antoni, malgrat estigui a les “nostres” “fronteres”, ni el fet que activitats de la Festa d’Estiu de Sant Antoni d’enguany s’hagin fet al nostre barri. En qualsevol cas  cada entitat té el dret d’opinar com vulgui, i si s’ha sentit ofesa, en podem parlar i buscar vies de resolució. Però el que s’ha fet està lluny d’això.

Crec que el paper que ha fet, intencionadament o no, manipulada o no, l’AVV de Sant Antoni, ha estat, per la forma, un fet gravíssim però ja no cap a l’AVV de l’Esquerra de l’Eixample, si no per al moviment veïnal en general i de l’Eixample en particular.

M’agradaria que es reunissin les dos juntes al complet per treballar aquest tema, crec que és possible i es pot treballar des de l’enteniment i la concòrdia, i no provocant un conflicte on no toca i de la manera menys apropiada. Per part meva no posaré més que la tossudesa per que sigui així.

Aquest passat cap de setmana he tingut el privilegi d’assistir com a representant de la meva associació -la Coordinadora Infantil i Juvenil de l’Eixample- al X Aplec de consells locals de joventut. És una trobada formativa i de reconeixement mutu dels Consells de Joventut locals de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. Seré sincer, no m’atreia gens la idea, estic d’Assemblees, Trobades, Retrobades, Plataformes unitàries, Xarxes, etc. fins al capdamunt. Però que es fes a sa illa de Formentera em va cridar l’atenció, i a més, necessitava un descans després de dues setmanes de bojos, amb la perspectiva de passar-ne unes quantes més igual. Formentera mai m’havia cridat l’atenció, però, en definitiva, li he trobat el punt, cosa que sempre està bé. Hi tornaré.

Hi hem assistit 66 persones de 21 Consells de Joventut, una gentada impressionant. Vagi per endavant les felicitacions per haver superat amb èxit un repte logístico-organitzatiu majúscul, doncs Formentera no és precisament una illa a la que sigui fàcil arribar, des de 16 poblacions repartides en 3 comunitats autònomes, i amb la dificultat afegida de les poques places disponibles en els avions que vénen a Ses Illes i els elevats preus. De la nostra ciutat vam anar amb dels companys de Les Corts, de Sarrià-Sant Gervasi, de Sant Martí i del Consell de la Joventut de Barcelona (al qual formem part tots 4 consells). A més van anar els consells de Lleida, Blanes Badalona, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Feliu de Guíxols, Sabadell, Eivissa, Menorca Artài Sa Colonia, Castelló, Ontinyent, Quart, Alacant Gandia i Sueca, acollits per la Comissió de Festes de Santa Maria (podriem dir que són el consell de Formentera). Impresionant barreja de dialectes i accents del català, motiu de diverses confusions i aclariments.

Ara bé, que hi hem fet?

Us faig una petita crònica: Només arribar (vam ser els últims, i de poc ens quedem a Eivissa a dormir) vam sopar una magnífica paella mixta (la gent de València no es van queixar, suposo que bona senyal), seguit d’una (petita) ruta de bars per Es Pujols.

Dissabte el despertador va sonar a les 8.30h per esmorzar i agafar el bus per fer l’enorme distància de 5.5km fins a Sant Francesc on vam assistir a una conferència-xerrada sobre la Communicació dels Moviments Socials, feta per un periodiste especialitzat en Comunicació per la Transformació Social, molt interessant, molt. Seguit de unes no tant interessants intervencions dels consells de Gandia, Barcelona i Badalona sobre tres actuacions de comunicació “exitoses” (ho poso entre cometes per que la única que conec, encara no hi he vist l’èxit per enlloc). Tot seguit la feina de veritat, els Grups de Treball. En el que jo vaig participar vam fer un decàleg de pràctiques a evitar, que malgrat havien d’anar sobre comunicació, van desviar-se ràpidament a temes generals, per a mi, les pràctiques a evitar més importants van ser: Confiar i/o dependre massa de les administracions i Obsessionar-se en la “evangelització” de joves no associats formalment (que no legalment). El redactat no era exactament aquest, però si el seu significat. Semblen òbvies, però són errors que tots en un moment o altre hem comès, i en alguns casos ens ha passat una factura massa cara. Després de la posada en comú de la feina dels grups de treballa vam fer una visita al Casal de Joves de Sant Francesc, una petita ludoteca per a infants/adolescents/joves amb risc d’exclusió social (vaja, res a veure amb el concepte de Casal de Joves que tenim per aquí…). tot seguit vam fer una visita a uns molins de vent que hi ha a les afores del poble, fent temps per a la festa que la gent de la Comissió de Festes de Santa Maria ens va preparar a Sant Ferran. Un sopar folklòric exquisit i una festeta amb DJ’s fins les 2 de la matinada. Faig una menció especial a DJ Pharma, un crack que amb el seu ball peculiar va animar a tothom més que cap altre, el volem per aquí! Després l’autobús ens va portar a l’Hotel i uns quants vem continuar la festa en un pub del poble.

Després de dormir dues horetes i d’una dutxada reanimant, tornem a Sant Francesc per a fer feina territorial (ens vam reunir per comunitats autònomes), poca cosa. Tot seguit una ruta turística exprés per l’illa, un acte públic aburridíssim (com ho són tots), Dinar ràpid i cap a casa. Teníem l’esperança que el volcà estigués de la nostra part i ens obligués a quedar-nos alguns dies més a les illes, però no va ser així, i el nostre vol va sortir puntual.

La meva valoració és totalment positiva, tant que potser repetiría (si no fos per que al novembre deixo el meu càrrec a la Coordinadora Infantil i Juvenil de l’Eixample) encara que fos a una altra localització menys apetitosa. He conegut gent molt ineteressant, més noies interessants que nois interessants, tot s’ha de dir. Especialment he rigut amb els que provenen de joventuts de partits polítics, es caricaturitzen tant a ells mateixos que al final ténen unes converses entre ells tant i tant freaks, que rius molt. La feina que s’ha fet, i la conferència del periodista m’han agradat molt. Jo suprimiría l’acte públic, no només aquests sino tots els que es fan en activitats d’associacions juvenils. Però la resta molt bé. L’equilibri d’oci i feina ha estat una mica desajustat (oci només per la nit, i feina només pel matí o primera hora de la tarda) però suposo que si no fos Formentera el paisatge que vèiem per la finestra no ho hagués trobat gens malament. Només una sorpresa negativa (totalment aliena a l’aplec), he descobert que hi ha gent que no només pensa que a la seva associació juvenil (infantil en aquest cas) noestà fent política, si no que el seu consell no fa política, em pregunto jo: I doncs, que coi hem fet aquest cap de setmana a Sa Illa? que fa en el dia a dia del seu Consell? Educar petits ciutadans per a que esdevinguin més lliures en el seu futur no és fer política? bé, no era el lloc per discutir-ho, però m’ha sorprès, i molt…

De converses a les 4 de la matinada, regades amb Herbes de jo que sé què (un Anís del Mono rebaixat, amb nom folk per a semblar més cool) va sortir un projecte que si pot ser el veritable vertebrador territorial de la ciutat de Barcelona, després del Bus del territori arriba el Vaixell del territori, una tancada flotant de consells de districte, el CJB, regidoria i direcció de Joventut, tècnics/ques i consellers/es de joventut de districte, una setmaneta (o més) voltant pel mediterrani.

Així, doncs animo a tot/es aquells/es que participeu en consells de joventut (altrament conegudes com plataformes territorials de joventut, no sé exactament per què)  la participació als Aplecs i a les trobades de consells locals de joventut, la veritat és que estaria bé fer-ne una de tota España.

Us deixo un resum de fotografies de l’Aplec, en podreu trobar més per Flickr o Facebook…