Hace tiempo que todos los barceloneses saben que se va a reformar la Avinguda Diagonal, aquélla avenida por donde entraron triunfales las tropas nacionalistas hace siete décadas.
El consistorio ha gastado todo el dinero que no tiene para que los barceloneses sepamos que dicen que podemos aportar nuestras ideas (no en que realmente podamos aportarlas en condiciones). Lo primero que se puso sobre la mesa fue lo que hace muchos años (des de que lo recuperaron) la población y asociaciones en defensa del transporte público y por la sostenibilidad medioambiental, así como asociaciones juveniles: Conectar los tranvías que hay en el resto de la avenida. Lo pretenden esconder tras un referéndum, que tiene más de experimento que de ejercicio de democracia real.
Inicialmente se dijo que si, luego que no, luego otra vez que si, y ahora un “igual no”.
Esto unos días después de un acto del RACC, ejerciendo de lobby, donde se cuestionó el tranvía y se exigió que los carriles de coches y la velocidad de los mismo “ni tocarlos”.
La verdad es que si no es para poner tranvía, restar espacio a los vehículos privados y racionalizar el carril bici (uno de los más antiguos y mal resueltos de Barcelona), no se necesita ninguna reforma.
(Bueno, si, para “ayudar” a alguna constructora “amiga”, que no está ganando suficientes millones, y no está explotando suficientes trabajadores)
Ahora se pelean los grupos municipales, y se demuestra quien dicta la política en nuestra ciudad, unos pocos lobbies, con altos funcionarios del ayuntamiento, empresas “públicas” (me entra la risa floja al oír eso), y demás.
¿Que nos toca a nosotros, ahora? Hacer más que nunca, organizarnos más que nunca, agruparnos más que nunca, y demostrar que hay otra manera de hacer las cosas, de construir la ciudad que queremos, como queremos. Somos muchos, tenemos ideas, y tenemos la razón. De hecho tenemos muchas razones.
La reforma de la Diagonal, comença la gresca…
Fa temps que els barcelonins sabem que es reformarà l’Avinguda Diagonal, aquella avinguda per on van entrar triomfants les tropes nacionalistes fa set dècades.
El consistori s’ha gastat tot les diners que no té per a que les barcelonés sapiguem que dicen que podem aportar les nortes idees (no en que que realmente poguem aportar-les en condicions)- el primer que es va posar sobre la tau va ser el que fa molts anys (desde que el van recuperar) la población i associacions en defensa del transport públic i per la sostenibilitat medioambiental, aixl com associacions juvenils: conectar els tramvies que hi ha a la resta de l’avinguda. Ho pretenen amagar rera un referéndum, que té mes d’experiment que d’exercici de democràcia real.
Inicialment es va dir que si, després que no, després un altre cop que si, i ara un “potser no”.
Això uns dies després que en un acte del RACC, exercint de lobby, es va qüestionar el tramvia i es va exigir que els carrils de cotxes i la velocitat dels mateixos “ni tocar-los”.
Però la veritat és que si no és per per posar tramvia, restar espai als vehicles privats i racionalitzar el carril bici (un dels més antics i mal resolts de Barcelona), no es necesita cap reforma.
(Bé, si, per “ajudar” a alguna constructora “amiga”, que no està guanyant suficients milions, i no està explotant prous treballadors)
Ara es barallen els grups municipals, i es demostra qui dicta la política a la nostra ciutat, un pocs lobbies, amb alts funcionaris de l’ajuntament, empreses “públiques” (m’entra el riure en sentir això), i demés.
Que ens toca a nosaltres ara? Fer més que mai, organitzar-nos més que mai, agrupar-nos més que mai, i demostrar que hi ha una altra manera de fer les coses, de construir la ciutat que volem, com volem. Som molts, tenim idees, i tenim la raó. De fet tenim moltes raons.













TrackBack URI