A la última Audiència Pública del Districte, a mes dels habituals debats tensos entre associacions i veïnes i veïns amb l’administració va passar un fet sorprenent.
Una Associació de Veïnes i Veïns, la del barri de Sant Antoni, va dirigr una queixa per una suposada “ingerència” cap a una altra Associació de Veïnes i Veïns, en comptes de cap a l’administració. Aquesta AVV va ser la de l’Esquerra de l’Eixample, de la que sóc el secretari.
A part de poder (o no) valorar el contingut hi ha el greu fet de fer públic un possible conflicte, sense haver explicat ni posat en coneixement d’aquesta associació, que es podia haver resolt per qualsevol altre via. Són associacions que estan en contacte i membres de les respectives juntes participen conjuntament de molts espais, fins i tot en el que concerneix aquesta queixa. Ens va sorpendre el fet i el lloc. És cert que podia haver hagut algun conflicte, de caire territorial, no ho neguem, però en qualsevol cas ningú s’ha dirigit a l’Associació de Veïnes i Veïns de l’Esquerra de l’Eixample per notificar-ho i poder-ho discutir. En comptes d’això s’ha fet en una audiència pública, que no és ni el lloc ni el moment de formular conflictes interns entre associacions, si no de demanar explicacions a les administracions sobre la seva actuació. Encara estem sorpresos. S’ha optat per un trencament públic, sense cap debat ni diàleg, en un espai no orientat al respecte. S’ha jugat el paper perfecte a dos dies de la reunió de totes les AVV amb el Districte per trencar tota força comú i conjunta, provocant un conflicte que es podia haver evitat.
L’escena que están esperant a l’Ajuntament per dilapidar la cohesió del moviment veïnal està servida, només calia veure la cara amb que es miraven la posterior discussió (fora de l’Audiència Pública) entre totes dues entitats. El paper s’ha fet a la perfecció, l’escenari està muntat i ara els actors ja no pintem res.
Sóc conscient de que no totes les persones de la Junta d’aquesta Associació están d’acord ni amb el contingut de dita queixa, a part que és incoherent amb la mateixa actuació de l’entitat, però a part d’això s’ha d’anar amb compte de què i com es diuen les coses, doncs s’acava fent el paper contrari de les pretensions i objectius que es plantegen públicament.
Passem al contingut, un cop explicada la forma.
Comencem el dia que els mossos d’esquadra desallotgen per la via violenta la Universitat Lliure La Rimaia, centre social per entitats de Sant Antoni i de l’Esquerra de l’Eixample (malgrat està dintre de les fronteres, per 20m del barri de Sant Antoni, i d’aquí ve el conflicte). Aquell matí hi vam assistir un munt d’associacions que donem suport al Centre Social, i a les activitats de La Rimaia, amb una sorprenent absència, l’Associació de Veïnes i Veïns de Sant Antoni, entitat que havia utilitzat l’espai per reunir-se amb altres entitats, i que ha col·laborat amb les persones que hi viuen i hi participen activament en diferents activitats del barri, i el seu compromís ha estat creixent durant tota la seva curta història.
Bé, davant d’aquests fets, que van tenir una cobertura de mitjans àmplia, els periodistes van buscar veus del moviment veïnal i només hi era present l’AVV de l’Esquerra de l’Eixample, amb el seu president, el seu secretari i un membre més de la junta. Aquests periodistes, concretament de BTV van fer una curta entrevista a peu de carrer justament a en Lluís Rabell, president de l’AVVEE, que va exposar el posicionament de la seva entitat, i sempre parlant en nom de la seva entitat (i així apareixia a la titulació de la televisió). Podien haver optat per una altra persona, hi era el President de la Coordinadora Infantil i Juvenil de l’Eixample, per exemple, amb qui no hi hauria conflicte territorial, i no hi va haver aquesta entrevista televisada (que si escrita), hi havia molts altres col·lectius com membres de la FAVB, V de Vivienda i més. Aquest fet ha molestat a l’AVV de Sant Antoni pel fet que a la televisió ha sortit aquesta entrevista, quan els fets passaven al seu barri, malgrat l’abast territorial de les activitats del centre és a tots dos barris.
En tots els dies que han passat des de l’afer aquesta entitat no s’ha posat en contacte en cap moment amb l’AVV de l’Esquerra de l’Eixample, ni per via directa ni indirecta, i en qualsevol cas ha estat el primer cop que aquesta entitat ha dit que no donaven suport a La Rimaia, quan, insistim, han fet activitats DINTRE del centre social, i han preparat activitats de festa major conjuntament, per posar un exemple que coneixem, cosa que encara ens sorprèn més.
En la mateixa Audiència pública, per altres temes, han parlat de la seva Vocalia de Joves, dels quals alguns són membres dels col·lectius okupes que ja no hi donen suport. Acte seguit no han dubtat en riure i intimar amb els dos mossos responsables del Districte, que van apuntar les porres (no les seves, no es van mullar pas, les de la BRIMO…) cap als seus estimats joves.
El que lamento és que aquell matí no estiguéssin defensant La Rimaia al costat de la nostra AVV i hi donin motius de caire moral i legal, que obliden quan han de reivindicar una altra okupació, quan ells eren els joves, de la Casa Golferichs, per evitar el seu derrocament, en exactament els mateixos termes i per les mateixes raons per les que ara existia (i existirà) La Rimaia, La Carbonería i altres centres a tota la ciutat.
I el que demano és una reflexió a tots els membres de la Junta de l’AVV de Sant Antoni al respecte, no només de les incoherències en referència al contingut, si no a les formes i les seves conseqüències. Aquest afer es podia haver resolt de moltes maneres, i aquesta era la pitjor, ja no pel conflicte en si, si no pel moviment veïnal del Districte i les relacions entre AVV de l’Eixample. Si quelcom ha ofès, que és possible, doncs no som perfectes, hi ha deu mil altres maneres de treballar-la, però mai en el terreny on hem d’estar units i fent força cap a la mateixa direcció (i sentit). No nego una possible ingerència, tot i que a nosaltres no ens va semblar una ingerència la okupació de la Casa Golferichs per part de membres de Sant Antoni, malgrat estigui a les “nostres” “fronteres”, ni el fet que activitats de la Festa d’Estiu de Sant Antoni d’enguany s’hagin fet al nostre barri. En qualsevol cas cada entitat té el dret d’opinar com vulgui, i si s’ha sentit ofesa, en podem parlar i buscar vies de resolució. Però el que s’ha fet està lluny d’això.
Crec que el paper que ha fet, intencionadament o no, manipulada o no, l’AVV de Sant Antoni, ha estat, per la forma, un fet gravíssim però ja no cap a l’AVV de l’Esquerra de l’Eixample, si no per al moviment veïnal en general i de l’Eixample en particular.
M’agradaria que es reunissin les dos juntes al complet per treballar aquest tema, crec que és possible i es pot treballar des de l’enteniment i la concòrdia, i no provocant un conflicte on no toca i de la manera menys apropiada. Per part meva no posaré més que la tossudesa per que sigui així.
TrackBack URI