El matí del passat 2 de febrer ens llevàvem amb una molt mala notícia, amb un desplegament desproporcionat, els Mossos, amb l’ajut de la Guàrdia Urbana i els serveis de neteja de l’Ajuntament de Barcelona, havien desallotjat la Universitat Lliure La Rimaia, al carrer Casanova, 17.
Després de diverses hores, els mossos encara van tenir els ànims i el cinisme de carregar il·legalment contra els que volien recuperar part el patrimoni acumulat (més de 2500 llibres de la biblioteca, material personal, mobiliari, etc…).
Hores més tard, en sortir de treballar per anar a dinar, em vaig acostar a La Rimaia, i vaig veure uns ànims per terra, la impotència de saber que el que estan fent és il·legal, però que ells ténen el monopoli de la violència, i contra això res no es pot fer. Primer el cop i després, si de cas, ja discutirem si te l’havia de donar.
La veritat és que colpidor emocionalment va ser aquesta visió. Per una banda els voluntaris de La Rimaia destrossats, veïns i veïnes donant suport i entristits, i per l’altra uns mossos tots cofois, felicitant-se mútuament per la feina feta, pels pals donats, i per la violència verbal i física desplegada. Res de tot això calia, encara que haguéssin volgut desallotjar, el mínim que pots fer és avisar. Això demostra que no té res a veure amb questions de propietat, si no la de voler destrossar un projecte social, empoderador, cultural i de denúncia.
Al vespre, a les 20h, es convocà una manifestació-concentració de suport a La Rimaia, jo em vaig quedar realment impressionat de la quantitat de gent que una convocatòria espontània i amb un nombre de simpatitzants tant reduit va poder aplegar. Moltes veïnes i veïns, tant del barri de Sant Antoni com del veí barri de l’Esquerra de l’Eixample, afectades pel mobbing immobiliari, altres centres socials, ateneus, etc… I més impressionant el suport que altres veïns i veïnes donaven des del seu balcó fent sonar les seves cassoles al pas del seguici.
Aquest cop, no podia ser d’una altra manera, es va seguir de manera escrupulosa els dos lemes més corejats de la nit: “La Rimaia es queda al barri” i “Un desallotjament, una altra okupació“. I la concentració va acabar davant de l’immoble de la Gran Via de Les Corts Catalanes, 550, buit des de fa 4 anys. De cop la ràbia es va convertir en esperança, a correcuita tot el seguici es va concentrar i acumular davant la porta de l’immoble, i els moments d’espera es van fer eterns, fins que, finalment, des de les terrasses dels àtics de l’edifici, van aparèixer els llums d’uns frontals i es van desplegar les primeres pancartes.
La tensió es va anar acumulant, alhora que la festa es va apoderar de la Gran Via, cada moviment de la brimo despertava dubtes de com acabaria tot plegat, i encara més quan van aparèixer els anti-abalots de la Guàrdia Urbana, coneguts per ser encara més violents i menys respectuosos amb les seves pròpies lleis que els Mossos d’Esquadra. Però finalment la nit va acabar molt bé, cada cop més pisos de l’edifici es van anar alliberant, i finalment es va cantar victòria.
Ara toquen moltes hores de feina, moltes hores d’esforços per a tornar a engegar el projecte, La Rimaia canvia de seu, però segueix sent La Rimaia.
Des d’aquí només em queda fer una crida a tothom que pugui ajudar en el que sigui, i a sumar esforços per fer d’aquesta societat la societat que ens mereixem.
Empoderem-nos!

